lunes, 28 de diciembre de 2015

El circo de las mariposas

Avui us deixo un bonic curtmetratge que he vist a classe sobre una persona que no té les seves extremitats, l'actor es diu Nick Vujicic un orador motivacional Australià ...



                   


En la dècada de 1930 la gent en els Estats Units està patint per la Gran Depressió. Moltes persones estan a l'atur i sense llar, i tothom està trist i preocupat per la difícil situació econòmica. Méndez és el carismàtic mestre de cerimònies i propietari d'un petit circ, "el circ de la papallona", i porta al seu grup pel sud de Califòrnia. Al llarg del camí, realitzen funcions - de vegades de forma gratuïta - per portar una mica de llum a la vida de les persones avorrides.


Durant un viatge s'aturen en un parc d'atraccions, on hi ha carrusels, jocs i altres entreteniments. Méndez i un altre dels seus companys entren a l'espectacle de "fenòmens" aquí veu a les diferents atraccions: L'home tatuat, la dona barbuda, etc. Llavors s'acosten a l'atracció principal. Un home que no té extremitats i s'exhibeix com una burla de la naturalesa, Will. Mendez se li apropa i li diu que "és meravellós" al que Will respon escopint a la cara en pensar que es burla d'ell. No obstant això escapa del carnaval i se les arregla per amagar-se en un dels camions del circ de la papallona.




La gent del circ decideix donar-li la benvinguda però Méndez li diu a Will que ha de trobar el seu propi camí per arribar a ser part de l'acte. Comença a conèixer als seus nous amics i aprèn que molts d'ells tenen una història trista: Mendez els ha donat una segona oportunitat a la vida. Un dia, accidentalment s'adona que pot nedar, per la qual cosa decideix realitzar un acte difícil en el Circ: ha de pujar a un pal alt, des de la part superior de la qual després es submergeix en un petit tanc ple d'aigua. Will és ara feliç. No està en el circ causa del seu aspecte estrany, sinó pel que ell és i el que pot fer.




                                             frases que resumen este hermoso cortometraje



Nicholas James Vujicic va néixer el 4 de desembre de 1982, a Brisbane, Austràlia amb la síndrome de tretra-amelia, el qual es caracteritza per la manca d'extremitats. És a dir, Nick va néixer sense cames ni braços, només té una formació o Meromelia de costat inferior esquerre.



Nick és un exemple de vida i un gran lluitador, malgrat la seva discapacitat i limitacions físiques. Durant la seva edat escolar, es van mudar a Melbourne per tenir una millor qualitat de vida. Però la situació no va ser fàcil, ja que l'estat de Victòria va prohibir el seu ingrés a l'escola per la seva discapacitat. Més tard les lleis Australianes van canviar el seu futur, Nick es va convertir en un dels primers alumnes amb discapacitat en integrar-se en escoles comunes.


En ser molestat pels seus companys a l'escola, per la seva discapacitat, Nick va tenir episodis de depressió durant la seva infància, i quan tenia al voltant de vuit anys, va pensar en suïcidar-se. Als deu anys va tractar d'ofegar a la banyera, però no es va deixar morir per recordar l'amor que li tenien els seus pares. Després de pregar nombroses vegades perquè li creixessin braços i cames, es va sentir agraït per la seva vida, i eventualment es va adonar que ell era únic a la classe, que tenia reptes d'enfrontar, i que la seva vida podria inspirar a altres persones. En això no es va equivocar.


També pensava que no podia casar-se ni tenir fills, - Quina mena de marit seria? - Pensava, però, els seus pensaments van ser canviant l'anar progressant i descobrint que si un cau, s'ha d'aixecar i si no tenen forces o esperances, han intentar-ho una i una altra, i una altra vegada fins aconseguir-ho, perquè si es rendeix, Què canviaria? Seguirien endavant si s'aixequen, el més important és esforçar-se fins a aconseguir els seus objectius.


Va fer una carrera universitària graduant-se en Comptabilitat i Planificació Financera als 21 anys i més tard es convertiria en orador motivacional, donant xerrada a joves i adultes sobre diferents temes. Ja va estar en els 5 continents i ha estat en més de 30 països donant xerrades motivadores. També va fundar una organització en 2005 anomenada "Life Withouts Limbs", està compromesa amb donar motivació i inspiració a les persones sense extremitats. El 2008 va filmar el seu propi documental anomenat "nascut sense extremitats".


Nick és molt feliç, el no pensa en el que no té, això no ho ajuda, el està agraït per estar viu, pel que té, pel que ha aconseguit, per qui és. Estima la vida per sobre totes les coses i ha deixat enrere les seves pors i angoixa, li ha guanyat a la seva discapacitat, a qui diran i al que ell mateix pensava. Avui en dia Nick està casat amb Kanae Miyahara i van tenir un fill anomenat Kiyoshi Vujicic.


El missatge que ens dóna Nick, és que sempre es pot, és acceptar la nostra vida tal com és, no demanar pel que ens falta ni somiar la vida que vam poder tenir. És viure la nostra vida i que tot es pot, si ens esforcem.


També us deixo un linck de una de les seves conferències, per reflexionar: Sin Limites


Uns altres  vídeos de Vujicic: https://youtu.be/wiHEPO6BgX8
                                         
                                                                             https://youtu.be/6ZumF7cTQgw

                                                                           


El 25 de Desembre

El vint-i-cinc de Desembre
fum, fum, fum.
El vint-i-cinc de Desembre
fum, fum, fum.

A nascut un minyonet
ros i blanquet (x2)
fill de la Verge Maria,
és nat en una establia,
fum, fum, fum.

Allà dalt de la muntanya,
fum, fum, fum.
allà dalt de la muntanya,
fum, fum, fum.

Si n'hi ha dos pastorets
abrigadets (x2)
amb la pell i la samarra,
mengen ous i butifarra
fum, fum, fum.

Qui dirà més gran mentida?
fum, fum, fum.
Qui dirà més gran mentida?
fum, fum, fum.

Ja respon es majoral
amb gran cabal: (x2)
Jo en faré deu mil camades
d'un sol bot totes plegades
fum, fum, fum.



                   

ELS REIS DE L'ORIENT


Els Reis de l'Orient 
porten coses, porten coses
Els Reis de l'Orient 
porten coses a la gent.

Els Reis de Barcelona
porten coses, porten coses
Els Reis de Barcelona
porten coses a la mona.


Els Reis de Mataró
porten coses, porten coses
Els Reis de Mataró
porten coses al balcó.

Els Reis de Montserrat
porten coses, porten coses
Els Reis de Montserrat
porten coses al terrat.

Els Reis de Palau
porten coses, porten coses
Els Reis de Palau
porten coses al gripau.

Els Reis de Viladecans 
porten coses, porten coses
Els Reis de Viladecans
porten coses als infants.

Els Reis de Vilanova i la Geltrú
porten coses, porten coses
Els Reis de Vilanova i la Geltrú
porten coses per a tu!


                   

Ara ve nadal

Ara ve Nadal,
matarem al gall,
i a la tia Pepa
lo donarem un tall.

Ara ve Sant Roc,
mataren el porc,
i a la tia Pepa 
li donarem un tros.


                       

Amb la Llum del Fanalet

Amb la llum del fanalet
jo aniré a esperar als 3 reis
vull que em portin moltes coses
pau i joia a tots els nens
(x2)

Quina fosca nit
ai! quin fred que fa
tot està dormit
ja els sent arribar
shhh..

Amb la llum del fanalet
jo aniré a esperar als 3 reis
vull que em portin moltes coses
pau i joia a tots els nens
(x2)


                 

M'agrada el Nadal

M’agrada el Nadal, 
faig petons i regals 
els carrers i els balcons, 
plens de llums i colors. 

M’agrada el Nadal, 
un pessebre com cal 
pastorets i torrons
 i cançons vora el foc. 

Quan miro la nit
 veig el vidre entelat, 
escric amb el dit
 Bon Nadal i un desig. 

Vull un tall de torró
 pel pastor Rovelló 
i carbó dins d’un sac,
 pel dimoni escuat. 

Vull un somni de neu 
per baixar amb un trineu 
poder veure el rei blanc,
 fent de mag un instant.
 
Vull pujar dalt del cel 
per fer surf amb l’estel 
fins l’estrella d’Orient
 que s’apaga i s’encén. 

Vull que em donis cançons
 i un sac ple de petons 
i un dibuix d’aquest món
sense mals ni canons. 

M’agrada el Nadal, 
faig petons i regals 
els carrers i els balcons,
 plens de llums i colors. 

M’agrada el Nadal,
 un pessebre com cal 
pastorets i torrons 
i cançons vora el foc. 

M´agrada el Nadal.


                

MI BURRITO SABANERO

Con mi burrito sabanero,
voy camino de Belén.
Con mi burrito sabanero,
voy camino de Belén.

Si me ven. si me ven,
voy camino de Belén.
Si me ven, si me ven,
voy camino de Belén.  

Mi lucerito mañanero,
ilumina mi sendero.
Mi lucerito mañanero,
ilumina mi sendero. 

Si me ven, si me ven,
voy camino de Belén.
Si me ven, si me ven,
voy camino de Belén. 


En mi burrito voy cantando,
mi burrito va trotando.
En mi burrito voy cantando,
mi burrito va trotando. 


Si me ven, si me ven,
voy camino de Belén.
Si me ven, si me ven,
voy camino de Belén. 

Tuqui tuqui tuqui tuqui,
Tuqui tuqui tuqui tá.
Apúrate mi burrito,
que ya vamos a llegar.

Tuqui tuqui tuqui tuqui,
Tuqui tuqui tuqui tú,
Apúrate mi burrito,

vamos a ver a Jesús.

Si me ven, si me ven,
voy camino de Belén.
Si me ven, si me ven,
voy camino de Belén. 


                  

miércoles, 9 de diciembre de 2015

GUÍA AIJU


                                                   
AIJU és una entitat sense ànim de lucre, fundada el 1985, la tasca principal és potenciar la investigació, la seguretat i la qualitat en tots els sectors de producte infantil i oci.

Perquè aquesta guia és diferent a altres guies?


  • Perquè som una entitat sense ànim de lucre i no tenim objectius publicitaris ni comercials.
  • Perquè vam provar els productes i només recomanem aquells que superen els nostres estàndards de qualitat.
  • Perquè és l'única guia basada en estudis amb infants i famílies.
  • Perquè som experts en joc i infància i ens ajuden a provar els productes millors col·laboradors del país.
  • Perquè el nostre objectiu no és vendre productes, sinó que cada vegada es fabriquin productes de major qualitat, es triïn millor i es valorin més.


Per més informació sobre aquesta útil guia us deixo la seva web:

http://www.guiaaiju.com/

lunes, 16 de noviembre de 2015

MARCOS BAJO



Marcos Bajo, atleta afiliado a la ONCE, hace la Vuelta Solidaria a 
Catalunya de casi 1.000 kilómetros solo y a pie.

Blog en el cual se facilitará información sobre el proyecto Muévete!!! 
por los que no pueden y  más concretamente sobre la Vuelta Solidaria a Cataluña por las Enfermedades Raras o Minoritarias.

WEB ONCE

WEB Muévete por los que no pueden

DÀMARIS GELABERT


Dàmaris Gelabert es pedagoga y musicoterapeuta. Junto con su marido Álex, también músico,  acercan la música a los niños para que desde la cuna, incorporen los aprendizajes básicos para la vida de un modo alegre, divertido, y participativo.
Con las canciones, sus partituras, las fichas para colorear, y los CD libros, los niños se divierten y aprenden a: -decir adiós al chupete o al pañal-, -vestirse solo/a- , -lavarse los dientes-, -recoger los juguetes-,  …
Su proyecto musical incluye también actividades formativas  dirigidas a las madres y padres, maestros, educadores y niños, diseñadas para vivir en directo la importancia de la estimulación musical en la vida del niño.
DÀMARIS GELABERT:
– Recomiendo siempre a las madres que les canten a sus hijos por la potencia que tiene la voz a nivel afectivo. EL CUERPO DE LA MUJER EMBARAZADA ES COMO UN VIOLONCHELO, de forma que el útero -que es donde está el bebe- es el equivalente a la caja de resonancia; por tanto el sonido llega de una manera muy especial.
– CANTAR NUTRE EL CEREBRO de una manera mucho más importante de lo que pensábamos. Tiene relación con la bioquímica cerebral: el canto potencia las hormonas que favorecen el bienestar y reduce las que favorecen la agresividad.

Aquí deixo una entrevista molt, molt interessant a Dàmaris Gelabert, us recomano que la llegiu!


Aquí deixo la seva web: http://www.damarisgelabert.com/

José Antonio Marina

José Antonio Marina Torres es un filósofo, ensayista y pedagogo español.

"La inteligencia humana es la inteligencia animal transfigurada por la libertad."

web de J. A. Marina: http://www.joseantoniomarina.net/

EL PETIT PRINCEP


El petit príncep (en francès: Le Petit Prince) és una novel·la curta i l'obra més famosa de l'escriptor i aviador francès Antoine de Saint-Exupéry (1900-1944)
L'obra va ser publicada a l'abril de 1943, tant en anglès com en francès, per l'editorial nord-americana Reynal & Hitchcock, mentre que l'editorial francesa Éditions Gallimard no va poder imprimir l'obra fins a 1946, després de l'alliberament de França. Inclòs entre els millors llibres del segle XX a França, El petit príncep s'ha convertit en el llibre en francès més llegit i més traduït. Així doncs, compta amb traduccions a més de dos-cents cinquanta idiomes i dialectes, incloent al sistema de lectura braille. L'obra també s'ha convertit en un dels llibres més venuts de tots els temps, ja que ha aconseguit vendre més de 140 milions de còpies a tot el món, amb més d'un milió de vendes per any. La novel·la va ser traduïda a l'espanyol per Bonifacio del Carril i la seva primera publicació en aquest idioma va ser realitzada per l'editorial argentina Emecé Editors al setembre de 1951. Des de llavors, diversos traductors i editorials han realitzat les seves pròpies versions.
Saint-Exupéry, guanyador de diversos dels principals premis literaris de França i pilot militar al començament de la Segona Guerra Mundial, va escriure i va il·lustrar el manuscrit mentre es trobava exiliat als Estats Units després de la Batalla de França. Aquí tenia la missió personal de persuadir al govern d'aquest país perquè li declarés la guerra a l'Alemanya nazi. Enmig d'una crisi personal i amb la salut cada vegada més deteriorada, va produir en el seu exili gairebé la meitat dels escrits pels quals seria recordat; entre ells, El petit príncep, un relat considerat com un llibre infantil per la forma en què està escrit però en el que en realitat es tracten temes profunds com el sentit de la vida, la solitud, l'amistat, l'amor i la pèrdua.
En relats autobiogràfics previs, es relaten les seves experiències com a aviador al desert del Sàhara i es creu que aquestes mateixes experiències li van servir com a elements per a l'argument d'El petit príncep. Des de la seva primera publicació, la novel·la ha donat lloc a diverses adaptacions al llarg del temps, entre les que s'inclouen enregistraments d'àudio, obres de teatre, pel·lícules, ballets, obres d'òpera i fins i tot una sèrie animada i un animi.



Aquí deixo una web sobre EL PRINCIPITO

"EL MÓN FUIG DE LA REALITAT A TRAVÈS DEL JOC"

A classe hem format una definició de JOC.

FRATTO

    Francesco Tonucci, también conocido por el seudónimo "Frato", es un pensador, psicopedagogo y dibujante italiano. Es autor de numerosos libros sobre el papel de los niños en el ecosistema urbano y de artículos en revistas italianas y extranjeras. 
    Fecha de nacimiento: 1941, Fano, Italia.
    Educación: Univarsidad Católica del Sagrado Corazón (1963)
    Libros: Con ojos de maestro, Cómo ser niño, Queridos padres..., Cuando los niños dicen ¡basta!, Los Materiales.
    Aquí dejo una web donde habla Tonucci, 
   http://ccaa.elpais.com/ccaa/2013/06/04/valencia/1370366191_141687.html


MALALA

Malala, la niña que usó la educación para desafiar a los talibanes.

La joven, a la que los talibanes intentaron matar hace dos años, se ha recibido este viernes el Premio Nobel de la Paz.


                       

Hace dos años dos talibanes interrumpieron el recorrido de un autobús escolar que viajaba por el valle de Swat en Pakistán y, arma en mano, subieron a su interior para preguntar: «¿Quién es Malala?». Acto seguido comenzaron a disparar contra la joven y sus amigas. Pensaron que con este acto habían apagado la voz «enemiga» y, sin embargo, crearon una heroína con verdaderas ganas de cambiar el mundo. Desde entonces emprendió una lucha por los derechos de los niños que este viernes se ha visto recompensada con el Premio Nobel de la Paz 2014, galardón que ha recaído sobre ella y el presidente de la Marcha Global contra el Trabajo Infantil, el indio Kailash Satyarthi.
De Malala soprende su fuerza vital, sus ganas de vivir. El día que intentaron asesinarla, su padre estaba convencido de que no volvería a verla con vida. Sin embargo, logró salir del coma inducido sólo unas semanas después en el hospital de Birmingham, Inglaterra, al que fue trasladada para recuperarse de las heridas de las balas. También sorprende de ella la fuerza de sus palabras, la contundencia de su mensaje y la ilusión inmaculada que reflejan pese a la crudeza de lo vivido. El día de su 16 cumpleaños lo demostró ante el mundo en el seno de Naciones Unidas.
«El 9 de octubre de 2012 los talibanes me dispararon en la cabeza. Dispararon también a mis amigos, pensaron que con sus balas nos callarían para siempre, pero fracasaron. De ese silencio surgieron miles de voces, los terroristas pensaron que cambiarían mis objetivos y detendrían mis ambiciones pero nada ha cambiado en mi vida, excepto esto: la debilidad, el miedo, la desesperanza murieron para siempre, nacieron la fuerza, el poder y el coraje». Así de contundente y firme fue su mensaje en el seno del organismo. En ese momento, ante la mirada emocionada de su madre y familia, ya era consciente de que, como ella misma afirmó días después en la BBC, sus palabras llegarían «no sólo a EE.UU. y otros países, sino a todo el mundo».

Malala y el mundo

Con su intervención Malala también puso de manifiesto una evidencia: pese a ser sólo una adolescente se ha convertido en un icono mundial de la libertad, de la igualdad de la mujer y, en definitiva, de la educación. Prueba de ello es que también ha recibido el Premio Sajarov con el que el Parlamento europeo destaca la lucha por la libertad de prensa y ha sonado como una firme candidata al Nobel de la Paz.
Con todo, su historia no comienza este 2013 de la mano de los reconocimientos mundiales, ni siquiera el pasado 2012 cuando la dispararon, empieza mucho antes, en 2009, cuando sólo tenía doce años. Entonces ya era una férrea defensora de su derecho a recibir una educación y comenzó a escribir un blog en la página de la BBC en udu -una de las lenguas que se hablan en Pakistán- cómo iba a clase de forma clandestina.
«Tengo derecho a la educación, a jugar, a cantar, a ir al mercado, a que se escuche mi voz (...) En el mundo las chicas van a la escuela libremente y no hay miedo, pero en Swat cuando vas a la escuela tienes mucho miedo de los talibanes. Ellos nos matarán. Nos lanzarán ácido a la cara. Pueden hacer cualquier cosa», escribía la joven bajo el seudónimo Gul Makay.

Una lucha que no cesa

El momento en el que Malala escribe esas líneas es de especial relevancia ya que los talibanes controlaban el valle del Swat, en el noroeste paquistaní, e imponían su versión rigurosa del Islam, incluyendo la prohibición de que las niñas fueran a la escuela. Un año más tarde, en 2010, el ejército de Pakistán logra expulsar de la zona a los talibanes y el Gobierno la galardonó con un premio nacional por su defensa de la educación. El lado negativo de la historia reside en el hecho de que los talibanes pudieron ponerle cara. Dos años más tarde intentaron apagar su voz pero generaron el efecto contrario; no sólo no acabaron con su vida, sino que hicieron que su mensaje se extendiera. «Creo que estarán arrepentidos de haberle disparado a Malala. Ahora a ella la escuchan en cada rincón del mundo», afirmó la joven durante una entrevista con la cadena británica BBC.
En la actualidad ha sido reconocida por la revista «Time» como una de las 100 personalidades más influyentes del mundo. En 2012 la ONU dedicó un día con su nombre al derecho universal a la educación.También se ha reunido con el presidente de Estados Unidos, Barack Obama, a quien entonces le trasladó sus reticenciassobre los ataques con 'drones' en Pakistán por «insuflar el terrorismo». También la hemos visto apoyando a las familias de las secuestradas por Boko Haram, en un viaje que realizó a Nigeria para mostrarles su apoyo.
Nada de esto ha cambiado a la joven, de sólo 17 años, que a día de hoy quiere regresar a su país y se muestra a favor del diálogo con los talibanes.







FEM CASTANYES




Càncer de mama


El dia 19 d'octubre va ser el dia contra el càncer de mama. A classe, les companyes i jo vam fer un bon treball. Ens vam repartir la feina per fer llacets, i així poder recaptar fons i donar-los a la fundació d'investigació contra el càncer de mama. 

Va ser una activitat realment commovedora i satisfactòria.

LA DONA I L'OCELL



    Mujer y Pájaro 
    Obra de arte
    Mujer y Pájaro, fue la última obra de grandes proporciones del polifacético Joan Miró. La obra fue inaugurada en 1983 sin la presencia de su autor debido a los graves problemas de salud que padecía.
    Artistas: Joan Miró, Joan Gardy Artigas.
    Dirección: Carrer de Tarragona, 76, 08015 Barcelona
    Provincia: Provincia de Barcelona. 
    Ubicación: Barcelona.
    Fecha de creación: 1983.

LA GUERNICA (Pablo Picasso)



Guernica és un famós quadre de Pablo Picasso que té com motiu el bombardeig de Guernica. El Govern de la Segona República Espanyola va encarregar a Picasso un quadre que decorés el Pavelló Espanyol durant l'Exposició Universal de 1937 a París. Picasso va realitzar un quadre cubista expressant la seva visió del bombardeig i el va anomenar Guernica. Ha passat a ser una obra fonamental per entendre la història de l'art.

El Guernica de Picasso mostra persones, animals i edificis destrossats per la violència i el caos generat per les bombes. L'austeritat cromàtica convé al tema del quadre. La primera imatge que Picasso va rebre del bombardeig va ser a través dels diaris francesos, el que propicia la teoria que va interioritzar l'horror que això va suposar, reflectint-lo amb tons negres i blancs.