MARCOS BAJO

Marcos Bajo, atleta afiliado a la ONCE, hace la Vuelta Solidaria a 
Catalunya de casi 1.000 kilómetros solo y a pie.

Blog en el cual se facilitará información sobre el proyecto Muévete!!! 
por los que no pueden y  más concretamente sobre la Vuelta Solidaria a Cataluña por las Enfermedades Raras o Minoritarias.

WEB ONCE

WEB Muévete por los que no pueden

DÀMARIS GELABERT

Dàmaris Gelabert es pedagoga y musicoterapeuta. Junto con su marido Álex, también músico,  acercan la música a los niños para que desde la cuna, incorporen los aprendizajes básicos para la vida de un modo alegre, divertido, y participativo.

Con las canciones, sus partituras, las fichas para colorear, y los CD libros, los niños se divierten y aprenden a: -decir adiós al chupete o al pañal-, -vestirse solo/a- , -lavarse los dientes-, -recoger los juguetes-,  …

Su proyecto musical incluye también actividades formativas  dirigidas a las madres y padres, maestros, educadores y niños, diseñadas para vivir en directo la importancia de la estimulación musical en la vida del niño.

DÀMARIS GELABERT:

– Recomiendo siempre a las madres que les canten a sus hijos por la potencia que tiene la voz a nivel afectivo. EL CUERPO DE LA MUJER EMBARAZADA ES COMO UN VIOLONCHELO, de forma que el útero -que es donde está el bebe- es el equivalente a la caja de resonancia; por tanto el sonido llega de una manera muy especial.

– CANTAR NUTRE EL CEREBRO de una manera mucho más importante de lo que pensábamos. Tiene relación con la bioquímica cerebral: el canto potencia las hormonas que favorecen el bienestar y reduce las que favorecen la agresividad.

Aquí deixo una entrevista molt, molt interessant a Dàmaris Gelabert, us recomano que la llegiu!

Entrevista a Dàmaris Gelabert

Aquí deixo la seva web: http://www.damarisgelabert.com/

José Antonio Marina

José Antonio Marina Torres es un filósofo, ensayista y pedagogo español.

"La inteligencia humana es la inteligencia animal transfigurada por la libertad."

web de J. A. Marina: http://www.joseantoniomarina.net/

EL PETIT PRINCEP

El petit príncep (en francès: Le Petit Prince) és una novel·la curta i l'obra més famosa de l'escriptor i aviador francès Antoine de Saint-Exupéry (1900-1944)

L'obra va ser publicada a l'abril de 1943, tant en anglès com en francès, per l'editorial nord-americana Reynal & Hitchcock, mentre que l'editorial francesa Éditions Gallimard no va poder imprimir l'obra fins a 1946, després de l'alliberament de França. Inclòs entre els millors llibres del segle XX a França, El petit príncep s'ha convertit en el llibre en francès més llegit i més traduït. Així doncs, compta amb traduccions a més de dos-cents cinquanta idiomes i dialectes, incloent al sistema de lectura braille. L'obra també s'ha convertit en un dels llibres més venuts de tots els temps, ja que ha aconseguit vendre més de 140 milions de còpies a tot el món, amb més d'un milió de vendes per any. La novel·la va ser traduïda a l'espanyol per Bonifacio del Carril i la seva primera publicació en aquest idioma va ser realitzada per l'editorial argentina Emecé Editors al setembre de 1951. Des de llavors, diversos traductors i editorials han realitzat les seves pròpies versions.

Saint-Exupéry, guanyador de diversos dels principals premis literaris de França i pilot militar al començament de la Segona Guerra Mundial, va escriure i va il·lustrar el manuscrit mentre es trobava exiliat als Estats Units després de la Batalla de França. Aquí tenia la missió personal de persuadir al govern d'aquest país perquè li declarés la guerra a l'Alemanya nazi. Enmig d'una crisi personal i amb la salut cada vegada més deteriorada, va produir en el seu exili gairebé la meitat dels escrits pels quals seria recordat; entre ells, El petit príncep, un relat considerat com un llibre infantil per la forma en què està escrit però en el que en realitat es tracten temes profunds com el sentit de la vida, la solitud, l'amistat, l'amor i la pèrdua.

En relats autobiogràfics previs, es relaten les seves experiències com a aviador al desert del Sàhara i es creu que aquestes mateixes experiències li van servir com a elements per a l'argument d'El petit príncep. Des de la seva primera publicació, la novel·la ha donat lloc a diverses adaptacions al llarg del temps, entre les que s'inclouen enregistraments d'àudio, obres de teatre, pel·lícules, ballets, obres d'òpera i fins i tot una sèrie animada i un animi.

Aquí deixo una web sobre EL PRINCIPITO

"EL MÓN FUIG DE LA REALITAT A TRAVÈS DEL JOC"

A classe hem format una definició de JOC.

FRATTO

Francesco Tonucci, también conocido por el seudónimo "Frato", es un pensador, psicopedagogo y dibujante italiano. Es autor de numerosos libros sobre el papel de los niños en el ecosistema urbano y de artículos en revistas italianas y extranjeras. 

Fecha de nacimiento: 1941, Fano, Italia.
Educación: Univarsidad Católica del Sagrado Corazón (1963)
Libros: Con ojos de maestro, Cómo ser niño, Queridos padres..., Cuando los niños dicen ¡basta!, Los Materiales.
Aquí dejo una web donde habla Tonucci, 

   http://ccaa.elpais.com/ccaa/2013/06/04/valencia/1370366191_141687.html

MALALA

Malala, la niña que usó la educación para desafiar a los talibanes.

La joven, a la que los talibanes intentaron matar hace dos años, se ha recibido este viernes el Premio Nobel de la Paz.

Biografia de Malala Yousafzai

                       

Hace dos años dos talibanes interrumpieron el recorrido de un autobús escolar que viajaba por el valle de Swat en Pakistán y, arma en mano, subieron a su interior para preguntar: «¿Quién es Malala?». Acto seguido comenzaron a disparar contra la joven y sus amigas. Pensaron que con este acto habían apagado la voz «enemiga» y, sin embargo, crearon una heroína con verdaderas ganas de cambiar el mundo. Desde entonces emprendió una lucha por los derechos de los niños que este viernes se ha visto recompensada con el Premio Nobel de la Paz 2014, galardón que ha recaído sobre ella y el presidente de la Marcha Global contra el Trabajo Infantil, el indio Kailash Satyarthi.

De Malala soprende su fuerza vital, sus ganas de vivir. El día que intentaron asesinarla, su padre estaba convencido de que no volvería a verla con vida. Sin embargo, logró salir del coma inducido sólo unas semanas después en el hospital de Birmingham, Inglaterra, al que fue trasladada para recuperarse de las heridas de las balas. También sorprende de ella la fuerza de sus palabras, la contundencia de su mensaje y la ilusión inmaculada que reflejan pese a la crudeza de lo vivido. El día de su 16 cumpleaños lo demostró ante el mundo en el seno de Naciones Unidas.

«El 9 de octubre de 2012 los talibanes me dispararon en la cabeza. Dispararon también a mis amigos, pensaron que con sus balas nos callarían para siempre, pero fracasaron. De ese silencio surgieron miles de voces, los terroristas pensaron que cambiarían mis objetivos y detendrían mis ambiciones pero nada ha cambiado en mi vida, excepto esto: la debilidad, el miedo, la desesperanza murieron para siempre, nacieron la fuerza, el poder y el coraje». Así de contundente y firme fue su mensaje en el seno del organismo. En ese momento, ante la mirada emocionada de su madre y familia, ya era consciente de que, como ella misma afirmó días después en la BBC, sus palabras llegarían «no sólo a EE.UU. y otros países, sino a todo el mundo».

Malala y el mundo

Con su intervención Malala también puso de manifiesto una evidencia: pese a ser sólo una adolescente se ha convertido en un icono mundial de la libertad, de la igualdad de la mujer y, en definitiva, de la educación. Prueba de ello es que también ha recibido el Premio Sajarov con el que el Parlamento europeo destaca la lucha por la libertad de prensa y ha sonado como una firme candidata al Nobel de la Paz.

Con todo, su historia no comienza este 2013 de la mano de los reconocimientos mundiales, ni siquiera el pasado 2012 cuando la dispararon, empieza mucho antes, en 2009, cuando sólo tenía doce años. Entonces ya era una férrea defensora de su derecho a recibir una educación y comenzó a escribir un blog en la página de la BBC en udu -una de las lenguas que se hablan en Pakistán- cómo iba a clase de forma clandestina.

«Tengo derecho a la educación, a jugar, a cantar, a ir al mercado, a que se escuche mi voz (...) En el mundo las chicas van a la escuela libremente y no hay miedo, pero en Swat cuando vas a la escuela tienes mucho miedo de los talibanes. Ellos nos matarán. Nos lanzarán ácido a la cara. Pueden hacer cualquier cosa», escribía la joven bajo el seudónimo Gul Makay.

Una lucha que no cesa

El momento en el que Malala escribe esas líneas es de especial relevancia ya que los talibanes controlaban el valle del Swat, en el noroeste paquistaní, e imponían su versión rigurosa del Islam, incluyendo la prohibición de que las niñas fueran a la escuela. Un año más tarde, en 2010, el ejército de Pakistán logra expulsar de la zona a los talibanes y el Gobierno la galardonó con un premio nacional por su defensa de la educación. El lado negativo de la historia reside en el hecho de que los talibanes pudieron ponerle cara. Dos años más tarde intentaron apagar su voz pero generaron el efecto contrario; no sólo no acabaron con su vida, sino que hicieron que su mensaje se extendiera. «Creo que estarán arrepentidos de haberle disparado a Malala. Ahora a ella la escuchan en cada rincón del mundo», afirmó la joven durante una entrevista con la cadena británica BBC.

En la actualidad ha sido reconocida por la revista «Time» como una de las 100 personalidades más influyentes del mundo. En 2012 la ONU dedicó un día con su nombre al derecho universal a la educación.También se ha reunido con el presidente de Estados Unidos, Barack Obama, a quien entonces le trasladó sus reticenciassobre los ataques con 'drones' en Pakistán por «insuflar el terrorismo». También la hemos visto apoyando a las familias de las secuestradas por Boko Haram, en un viaje que realizó a Nigeria para mostrarles su apoyo.

Nada de esto ha cambiado a la joven, de sólo 17 años, que a día de hoy quiere regresar a su país y se muestra a favor del diálogo con los talibanes.

FEM CASTANYES

Càncer de mama

El dia 19 d'octubre va ser el dia contra el càncer de mama. A classe, les companyes i jo vam fer un bon treball. Ens vam repartir la feina per fer llacets, i així poder recaptar fons i donar-los a la fundació d'investigació contra el càncer de mama. 

Va ser una activitat realment commovedora i satisfactòria.

LA DONA I L'OCELL

Mujer y Pájaro  
Obra de arte
Mujer y Pájaro, fue la última obra de grandes proporciones del polifacético Joan Miró. La obra fue inaugurada en 1983 sin la presencia de su autor debido a los graves problemas de salud que padecía.
Artistas: Joan Miró, Joan Gardy Artigas.
Dirección: Carrer de Tarragona, 76, 08015 Barcelona
Provincia: Provincia de Barcelona. 
Ubicación: Barcelona.
Fecha de creación: 1983.

LA GUERNICA (Pablo Picasso)

Guernica és un famós quadre de Pablo Picasso que té com motiu el bombardeig de Guernica. El Govern de la Segona República Espanyola va encarregar a Picasso un quadre que decorés el Pavelló Espanyol durant l'Exposició Universal de 1937 a París. Picasso va realitzar un quadre cubista expressant la seva visió del bombardeig i el va anomenar Guernica. Ha passat a ser una obra fonamental per entendre la història de l'art.

El Guernica de Picasso mostra persones, animals i edificis destrossats per la violència i el caos generat per les bombes. L'austeritat cromàtica convé al tema del quadre. La primera imatge que Picasso va rebre del bombardeig va ser a través dels diaris francesos, el que propicia la teoria que va interioritzar l'horror que això va suposar, reflectint-lo amb tons negres i blancs.

CATÀLEGS DE JOGUINES (Les joguines no tenen sexe)

Diguem NO als estereotips de gènere, 

per fi un catàleg de joguines on tot es per a tots sense distinció de génere.
Aquí podem veure algunes imatges dels nous catàlegs. 
Aquest es de toy planet i el podeu trobar a la seva pàgina web

COM APRENDRE A APPRENDRE

Podem trobar molts recursos en aquest blog! 

Anima't a veure-ho!

 Aquí el blog: Com aprendre a aprendre

FUNDACIÓN PEQUEÑO DESEO

Qui són?

La Fundació Pequeño Deseo neix l'any 2000 com una organització sense ànim de lucre, d'àmbit nacional, apolítica i aconfessional, classificada com a organització d'interès social i inscrita en el Registre de Fundacions del Ministeri de Sanitat, Política Social i Igualtat amb el número 28/1148.

Si vols saber més de Fundació Pequeño Deseo,

Aquí la web: http://www.fpdeseo.org/

I aquí el link del seu FACEBOOK

BRUEGHEL

Pieter Brueghel, anomenat el Vell (1569), va ser un pintor i gravador brabanzón. Fundador de la dinastia de pintors Brueghel, és considerat un dels grans mestres del segle XVI, i el més important pintor holandès d'aquest segle. Amb Jan Van Eyck, Jerónimo Bosco i Pedro Pablo Rubens, està considerat com una de les quatre grans figures de la pintura flamenca.

L’any 1560 va fer el quadre Jocs infantils on ens mostra

una poblada ciutat amb més de 250 petits personatges

absorts practicant 84 jocs i distraccions diferents,

emprant trossos de fusta, ossos, cercles, barrils… 

Aquí deixo una bona pàgina on trobem tots els jocs que podem veure al quadre:

 Jocs P. Brueghel

 També deixo una altra pàgina on trobem les obres de Pieter  Brueghel.

  OBRES BRUEGHEL

AGRAïMENT DE NADIA

Ens ha arribat per sorpresa a la acadèmia, un preciós detall de Nadia, acte que ens demostren una vegada més la importància de donar les gràcies! Personalment m'ha semblat un detall molt valuós per part seva, per a mi és una motivació més per seguir amb el que m'agrada i ho valoro moltíssim. 

Moltes gràcies a tu Nadia!

El secret del meu turbant (Nadia Ghulam)

Nadia Ghulam: "Vida no tenía, así que daba igual que fuera vestida de hombre o de mujer"

Con 8 años una bomba la desfiguró, y de los 11 a los 21 se hizo pasar por un chico en el Afganistán de los talibanes. Ahora, cuenta su historia en un libro que ha ganado el Prudenci Bertrana.

"Su vida ha sido muy dura, pero ella tiene las ideas muy claras. 

Y cuando la oyes hablar, cómo se expresa, cómo lo cuenta todo, aún impresiona más", advierte Agnès Rotger (Badalona, 1973) de Nadia Ghulam (Kabul, 1985) mientras la esperamos en una cafetería del Eixample. Ambas firman el último premio Prudenci Bertrana, El secret del meu turbant, que edita Columna en catalán y Planeta en castellano. Rotger, periodista, ha puesto la forma, y Ghulam aporta el fondo, su tremenda peripecia, la de una niña afgana que con ocho años fue víctima de una bomba que le provocó graves quemaduras en todo el cuerpo y la desfiguró, y que con 11, en la época de los talibanes, decidió disfrazarse de hombre para poder trabajar y alimentar a su familia. Su historia la oímos por primera vez hace cuatro años, cuando tras una década manteniendo su falsa identidad masculina, llegó a Barcelona de manos de la asociación Ashda para someterse a una serie de operaciones para reconstruirle el rostro. Un rostro que entonces mantuvo oculto, por miedo a que, difundida su foto por los medios, pudiera ser identificada por aquellos que en su país la conocían como hombre. Ahora, en cambio, ya no teme mostrar su cara. Ha decidido compartir su secreto, dice. De hecho, viene de dar una charla en un colegio. Cuando llega, pide un zumo de naranja. Entrevista a Nadia Ghulam  

  

           

NADIA GHULAM

La Nadia va néixer a Kabul, l’Afganistan, l’any 1985. Quan tenia 8 anys, durant la guerra civil,  va caure una bomba a casa seva, cosa que li va provocar ferides molt greus. 

Quan va sortir de l’hospital, 14 operacions més tard, la seva família continuava vivint amb moltes penúries. En aquells moments s’havia acabat la guerra, però l’havia seguida la instauració del règim talibà, que no permetia que les dones treballessin. Això era greu per a la família de la Nadia,  perquè el pare tenia problemes de salut i no podia treballar, i el germà gran havia mort. En aquestes circumstàncies, la Nadia va decidir que tenir 11 anys i ser una noia no podia ser un impediment per ser l’home de la casa. Va decidir fer-se passar per un noi i sortir a treballar per mantenir el pare, la mare i les dues germanes petites. Va viure amb un nom que no era el seu durant 11 any.

Passat el temps, va viatjar a Europa amb una ONG. Fa 8 anys que viu a Badalona i fa el que sempre ha volgut: estudiar i formar-se per poder ajudar el seu país.

Tota la història de la Nadia es pot resseguir al documental Tornar a Nadia.

La Nadia va voler explicar la seva història, i ho va fer amb l’ajuda de l’Agnès Rotger a El secret del meu turbant (Edicions 62, 2010). Aquest llibre va guanyar el Premi Prudenci Bertrana 2010.

Aquest any, vam tenir el privilegi (primer i segon d'Educació Infantil) de poder compartir una estona amb la Nadia i gaudir en primera persona del documental Tornar a Nadia, a la biblioteca de Gavà Josep Soler Vidal. 

COM TREBALLAR LA PASIÈNCIA?

Per treballar la pasiència amb els nens podem fer moltíssimes coses, per exemple jocs com els seguents:

-EL MIKADO

Es tracta d’agafar palets sense moure la resta.

Al final el recompte de punts no es fa només pels palets que s’han aconseguit sinó també pel seu valor (determinat pels colors), això s’ha de tenir en compte a l’hora de jugar per tal d’agafar el palet que més punts doni sempre que sigui possible. 

Jugant-hi es desenvolupa la paciència i la motricitat fina.

Una pàgina molt bona que en parla és: WEB

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

-PUZZLES

Hi ha de molts tipus i diferents graus de dificultat, segons l’edat de les persones a qui vagin destinats.

     És bo que els nens hi juguin (i també els adolescents i adults) perquè els ajuda a concentrar-se fent una feina tranquila i també en la capacitat d’abstracció, ja que a partir d’una peça s’han d’imaginar un tot i la part a què correspon.

     Hi ha de molt senzills que poden fer nens de pre-escolar, però també és una activitat molt recomanable pels adolescents, els adults i les persones grans.

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

ENTRE TOTS CANTEM

Materials: cap.

Edat: a partir de 4 anys.

Desenvolupament del joc: Els nens s’han de col·locar en rotllana, nosaltres ho vam fer en cadires. S’ha de cantar una cançó treballada a la classe però dividint-la: cada un dels nens ha de cantar una estrofa de la cançó seguint l’ordre de les agulles del rellotge. Si la cançó s’acaba i no han cantat tots els nens, torna a començar la cançó. A més a més, si un dels nens s’equivoca en la lletra, s’ha de tornar a començar el joc des del principi fins que tots l’hagin cantat bé. 

ENS CONEIXEM?

Material: cap.

Edat: a partir de 3 anys.

Objectius: -  Treballar el coneixement de companys i                                              companyes.

-                          -  Passar una bona estona.

Desenvolupament del joc: El grup es va organitzant per subgrups, en funció de les coincidències i afinitats. Varies propostes poden ser: agrupar per número de peu, color de cabell, número de germans, lloc de residència, edat o signes 

del zodíac.