Imaginem la llibreta d'un nen on està completat l'exercici d'avui. Tradicionalment la manera en què els mestres sempre han corregit és marcar en vermell allò que estava malament completat. Aquests pares proposen fer alguna cosa diferent, una cosa tan senzilla però que és alhora tan significativament diferent com marcar en verd allò que està bé.
Per què és millor l'opció de marcar en verd el correcte?
Es basa en una tècnica que s'aplica en psicologia amb uns resultats excel·lents i de la qual ja hem parlat alguna vegada abans:
El reforç positiu: quan vull que una conducta es repeteixi el que faig és premiar la conducta adequada. A més si ho combino amb obviar la conducta errònia nostres probabilitats d'èxit augmenten.
És a dir, li mostro al nen quan ho fa bé i deixo passar els errors perquè no cal recalcar el que està malament si estic recalcant el que està bé.
I si no està bé del tot?
Si no hi ha cap de les còpies que estigui del tot bé, cap problema, vam assenyalar en verd les que més s'aproximen al que li demanem i li vam explicar com millorar.
A més aquesta manera de corregir (potser hauríem fins i tot canviar la paraula "corregir" per una altra més adequada com "orientar") té una altra conseqüència positiva: l'autoestima.
Els nostres fills passen de veure ressaltat allò que fan malament per començar a veure ressaltat allò que han fet bé.
Al final la puntuació objectiva serà la mateixa però no resulta molt més útil que et diguin com fer-ho que com no fer-ho?
No hay comentarios:
Publicar un comentario