En la dècada de 1930 la gent en els Estats Units està patint per la Gran Depressió. Moltes persones estan a l'atur i sense llar, i tothom està trist i preocupat per la difícil situació econòmica. Méndez és el carismàtic mestre de cerimònies i propietari d'un petit circ, "el circ de la papallona", i porta al seu grup pel sud de Califòrnia. Al llarg del camí, realitzen funcions - de vegades de forma gratuïta - per portar una mica de llum a la vida de les persones avorrides.
Durant un viatge s'aturen en un parc d'atraccions, on hi ha carrusels, jocs i altres entreteniments. Méndez i un altre dels seus companys entren a l'espectacle de "fenòmens" aquí veu a les diferents atraccions: L'home tatuat, la dona barbuda, etc. Llavors s'acosten a l'atracció principal. Un home que no té extremitats i s'exhibeix com una burla de la naturalesa, Will. Mendez se li apropa i li diu que "és meravellós" al que Will respon escopint a la cara en pensar que es burla d'ell. No obstant això escapa del carnaval i se les arregla per amagar-se en un dels camions del circ de la papallona.
La gent del circ decideix donar-li la benvinguda però Méndez li diu a Will que ha de trobar el seu propi camí per arribar a ser part de l'acte. Comença a conèixer als seus nous amics i aprèn que molts d'ells tenen una història trista: Mendez els ha donat una segona oportunitat a la vida. Un dia, accidentalment s'adona que pot nedar, per la qual cosa decideix realitzar un acte difícil en el Circ: ha de pujar a un pal alt, des de la part superior de la qual després es submergeix en un petit tanc ple d'aigua. Will és ara feliç. No està en el circ causa del seu aspecte estrany, sinó pel que ell és i el que pot fer.
frases que resumen este hermoso cortometraje
Nicholas James Vujicic va néixer el 4 de desembre de 1982, a Brisbane, Austràlia amb la síndrome de tretra-amelia, el qual es caracteritza per la manca d'extremitats. És a dir, Nick va néixer sense cames ni braços, només té una formació o Meromelia de costat inferior esquerre.
Nick és un exemple de vida i un gran lluitador, malgrat la seva discapacitat i limitacions físiques. Durant la seva edat escolar, es van mudar a Melbourne per tenir una millor qualitat de vida. Però la situació no va ser fàcil, ja que l'estat de Victòria va prohibir el seu ingrés a l'escola per la seva discapacitat. Més tard les lleis Australianes van canviar el seu futur, Nick es va convertir en un dels primers alumnes amb discapacitat en integrar-se en escoles comunes.
En ser molestat pels seus companys a l'escola, per la seva discapacitat, Nick va tenir episodis de depressió durant la seva infància, i quan tenia al voltant de vuit anys, va pensar en suïcidar-se. Als deu anys va tractar d'ofegar a la banyera, però no es va deixar morir per recordar l'amor que li tenien els seus pares. Després de pregar nombroses vegades perquè li creixessin braços i cames, es va sentir agraït per la seva vida, i eventualment es va adonar que ell era únic a la classe, que tenia reptes d'enfrontar, i que la seva vida podria inspirar a altres persones. En això no es va equivocar.
També pensava que no podia casar-se ni tenir fills, - Quina mena de marit seria? - Pensava, però, els seus pensaments van ser canviant l'anar progressant i descobrint que si un cau, s'ha d'aixecar i si no tenen forces o esperances, han intentar-ho una i una altra, i una altra vegada fins aconseguir-ho, perquè si es rendeix, Què canviaria? Seguirien endavant si s'aixequen, el més important és esforçar-se fins a aconseguir els seus objectius.
Va fer una carrera universitària graduant-se en Comptabilitat i Planificació Financera als 21 anys i més tard es convertiria en orador motivacional, donant xerrada a joves i adultes sobre diferents temes. Ja va estar en els 5 continents i ha estat en més de 30 països donant xerrades motivadores. També va fundar una organització en 2005 anomenada "Life Withouts Limbs", està compromesa amb donar motivació i inspiració a les persones sense extremitats. El 2008 va filmar el seu propi documental anomenat "nascut sense extremitats".
Nick és molt feliç, el no pensa en el que no té, això no ho ajuda, el està agraït per estar viu, pel que té, pel que ha aconseguit, per qui és. Estima la vida per sobre totes les coses i ha deixat enrere les seves pors i angoixa, li ha guanyat a la seva discapacitat, a qui diran i al que ell mateix pensava. Avui en dia Nick està casat amb Kanae Miyahara i van tenir un fill anomenat Kiyoshi Vujicic.
El missatge que ens dóna Nick, és que sempre es pot, és acceptar la nostra vida tal com és, no demanar pel que ens falta ni somiar la vida que vam poder tenir. És viure la nostra vida i que tot es pot, si ens esforcem.
També us deixo un linck de una de les seves conferències, per reflexionar: Sin Limites
Uns altres vídeos de Vujicic: https://youtu.be/wiHEPO6BgX8
https://youtu.be/6ZumF7cTQgw
