8 de Març

   

Per al dia de la dona, a l'acadèmia Núria vam decidir fer un vídeo entre totes les companyes de primer i de segon d'Educació Infantil per reivindicar el dia de la dona i es va projectar a la ciutat de Gavà, al "Parc Lluch".

   

CINEMA A L'AULA - DIDÀCTICA

Fa uns dies hem treballat a Didàctica el CINEMA A L'AULA. 
Hem fet grups de mes o menys cinc persones i vam escollir una pel·lícula de dibuixos animats.
Després de veure la pel·lícula a classe, vam expossar una fitxa on explicàvem la programació (continguts, objectius, capacitats,criteris d'avaluació, metodología...) i vam programar una série d'activitats que seguidament les hem expossat. 

Al nostre grup hem escollit la pel·lícula de MONSTRUOS, S.A. Dirigida a una classe de P5, pero es pot treballar també des de P4 en davant.

Una de les activitats que vam representar va ser: "les disfresses".
Senzillament amb bosses de la brossa de colors.

Ens vam repartit la feina al grup i jo he treballat el personatge Sullivan (el monstre blau).

Per la realització de la disfressa he utilitzat una bossa de la brossa blau i una altra lila per retallar les taques. Li he afegit el detall de la boca per donar-li més originalitat, i així mateix he preparat unes fitxes amb més boques per donar als infants que volen fer aquest personatge. De tal manera que ells mateixos la pintaran.

Jo he volgut fer un complement per la meva preparació del personatge, una careta-corona que portaran els nens al cap. Aquí podeu veure els models!

Una activitat que a més de ser divertida també és de fàcil realització per als nens a l'aula!

Algunes de les fotos de la representació i realització de les disfresses:

ELS PERSONATGES

 

Avis sabis... Els jocs de la posguerra...

El que veureu a continuació és una feina que hem fet a classe molt emotiva.
Hem entrevistat als nostres avis, sobre la seva infancia i els JOCS en les seves èpoques i el resultat a més d'emotiu, ha estat màgic...
Compartim moments junts!

Jocs posguerra

Els meus avis i jo de petita

LA PRINCESA CAVALLER.

Una bonica història. Llegiu-la.

«Però no totes són rosses, ni tenen el cabell llarg, i no totes tenen príncep, saps?»

Doncs no. 

No totes les princeses tenen el cabell llarg, ni totes són rosses. 

No és cert. Podríem dir que totes són boniques, però no com tu et penses, no com ho has vist a les pel·lícules. Perquè suposo que és a les pel·lícules oi, que ho has vist?, que les princeses són rosses i boniques i tenen el cabell molt llarg i sedós i duen vestits de gasa. Sí que és veritat que potser hauríem d'admetre que totes són boniques, però no així, saps?, no com tu et penses, no fràgils i etèries i volàtils. Algunes, saps?, tenen una bellesa rara, inquietant, obscura. Per això no podem deixar de mirar-les, i ens arrosseguen amb una força més obscura encara, com l'aigua negra del riu. Algunes princeses tenen una bellesa terrible que xucla l'ànima i la buida. Són boniques, d'acord, totes ho són. Però no totes són rosses, ni tenen el cabell llarg, i no totes tenen príncep, saps?, per ser princesa no cal que hi hagi un príncep.

 
Tampoc no totes les princeses duen sabatetes de taló ni es deixen fotografiar el cul al costat del cul d'altres princeses que vénen a visitar-les mentre pugen les escales d'un palau ben visible. Les princeses que no coneixes agafen l'espasa quan cal i van a cavall i viuen en palaus invisibles i defensen regnes que no són de cap rei pare, sinó d'elles, només d'elles, i si cal tallen caps i rebenten cuirasses.
 
I no te'ls creguis quan et diuen que són fines i no poden dormir si hi ha un pèsol sota no sé quants matalassos. Menteixen. També menteixen quan et diuen que les bruixes les envegen i per això les fan dormir durant cent anys fins que arriba un príncep que les salva amb un petó. T'asseguro que no necessiten ningú que les vingui a salvar. I de petons, saps?, en tenen per donar i per vendre, i no en venen, en fan a tort i a dret, i molts, cada dia, no un cada cent anys. I, per si no ho sabies, les bruixes i les fades s'estimen. Això no t'ho han explicat?
 
No te'ls creguis quan et diguin que les princeses tenen els cabells llargs i rossos i la pell fina com pa d'àngel. Algunes tenen el cabell curt i rabiosament negre, i van a cavall o en bicicleta i es fan crostes als genolls i s'empastifen les mans i els peus i neden despullades en l'aigua gelada del riu i després s'eixuguen al sol com llangardaixos. I fan molt de soroll quan riuen. Tornen a casa pel camí del bosc, amb els peus descalços i l'olor de la terra adherida per sempre a la pell, als cabells, al ventre. Tornen a casa amb gana de lloba i mengen pa i olives i mel. I res ni ningú no els pren la vida.

Pàgina: cultura viva 14

Distonía

Hem rebut una xerrada a la nostra acadèmia "Núria" situada a Gavà, a sobre d'una malaltia minoritària, la Distonía.

Ha estat molt interessant, i us deixo un link amb una mica d'informació de el que es tracta aquesta malaltia.

http://www.medtronic.es/su-salud/distonia/index.htm

La primavera de Vivaldi

Amb una agulla d'estendre !!!

Avui os penjo una activitat que hem fet a classe per rebre amb molta felicitat la primavera!
Amb tan sols una agulla d'estendre podem fer de la nostra creativitat una maravella de manualitat! 
Mireu !!!

Aquesta va ser la meva... una alegre papallona!




Vosaltres també podeu crear la vostra, al vostre gust, per a treballar amb els nens... aquí us deixo uns links on trobareu més idees encara:

http://www.vivircreativamente.com/manualidades-con-pinzas-de-ropa-que-te-sorprenderan/

http://www.pequeocio.com/5-manualidades-infantiles-pinzas-madera/