EL JOC

-El joc és una activitat necessària pels èssers humans, eina útil per adquirir i desenvolupar capacitats intel·lectuals, motores i afectives.

-Característiques del joc:

• Activitat agradable (destinada a produir plaer i satisfacció)
• Ha de ser lliure, espontani i voluntari.
• Té una finalitat en ell mateix (no importa el resultat, importa el PROCÉS)
• Implica activitat.
• El joc és innat (es dóna en totes les cultures i els infants no necessiten cap explicació de com han de jugar) i es desenvolupa en una realitat fictícia.
• Evolutiu (Piaget)
• Millora l'autoestima.
• Socialitzador.
• Compleix la funció de desigualtats socials i integradora.
• Els objectes no són imprescindibles (imaginació).

           

                          Teories del joc:

• Plató: els nens s'exercitaven amb disciplina en les seves futures professions i es preparaven per a la vida adulta.
• Aristòtil: mitjançant el joc es compença el cansament derivat de la feina, ja que, gràcies al plaer que produeix, s'obté el descans i la relaxació.
• Quintilià: considera el joc un element motivador. Proposa que el procés educatiu es resolgui com una cosa de joc.
• Shiller: teoria de la potència supèrflua.
• Spencer: teoria de la energia sobrera.
• Lazarus: teoria de la relaxació.
• Hall: teoria de la recapitulació.
• Gross: teoria de l'exercici preparatori.
• Claperède: teoria de la ficció.
• Freud: sentiments reprimits.
• Piaget: teoria del desenvolupament.
• Vygotski: A mesura que l'infant creix, el joc evoluciona. "L'infant observa l'activitat  de les persones adultes que l'envolten, la imita i la transforma en joc, i és en el joc on adquireix les relacion socials fonamentals." Considera que el joc constitueix el motor del desenvolupament i que crea ZONES DE DESENVOLUPAMENT PRÒXIM: distància que l'infant ha de recórrer entre el que sap i el que pot aprendre.